Infraccions

This post is also available in: Español

gorraAmbFons

El cotxe que duc al davant va a aquella velocitat que em posa tan nerviós. Tinc la certesa que passarà, poc a poc, en l’últim segon del llum groc, i jo ja no ho podré fer.

Efectivament.

Decideixo saltar-me el semàfor; també ho fa el que ve al meu darrere, que gira cap a la dreta. Llavors veig el cotxe de la guàrdia urbana. Instintivament, llenço la bossa de plàstic cap al seient posterior.

El cotxe patrulla decideix seguir-me a mi. El semàfor següent està vermell. Freno. Un so breu de sirena, com un flaix sonor molt agut. Pel retrovisor endevino l’últim moviment del llum blau.

Poso l’intermitent. Canvia a verd, avanço fins al xamfrà i m’aturo davant els vehicles aparcats en bateria seguit per la guàrdia urbana.

Baixo del cotxe.

Els agents són un home i una dona. Ella es queda al costat de la porta i ell ve cap a mi.

—Darrere meu encara n’ha passat un altre —aventuro.

—No ens podem dividir. La documentació, si us plau.

Un senyor s’acosta al poli.

—Disculpi —li diu assenyalant els cotxes aparcats amb un gest tímid—, és que hauria de sortir .

—S’haurà d’esperar.

I el paio es retira mig acollonit cap a la vorera.

Mentre el policia comprova la meva documentació, la seva companya em crida des del darrere del cotxe patrulla.

Hi vaig.

—Tregui´s tot el que porti a les butxaques i deixi-ho sobre el capó —em diu.

El que té els meus papers se’ns acosta i els els dóna.

—Conduia fumant, bevent o menjant alguna cosa? —em pregunta la dona.

—No.

Quan he acabat de treure tot el que porto a sobre s’ho mira: la cartera, un paquet de xiclets, les claus, un boli, monedes i algun paper arrugat.

―Giri’s les butxaques cap enfora.

Ho faig.

Els dos agents intercanvien una mirada.

—No fuma? —em diu, com si no fumar fos una cosa raríssima.

—No.

—Obri el cotxe—i assenyala la porta de l’acompanyant amb una lot que no sé d’on ha tret.

Em poso bé les butxaques, i a dins tot el que n’havia tret, i anem cap al cotxe. Li obro la porta i em faig a un costat. Mira per terra, sota el seient, obre la guantera, la il·lumina amb la lot i la torna a tancar. La meva motxilla és sobre el seient, però no em demana que li ensenyi el seu contingut.

—El maleter —diu.

Hi ha algunes bosses, uns cables de bateria, una raqueta d’esquaix, els triangles, un frisbee, pops…

No regira res ni m’ordena a mi que ho faci.

La dona torna a ser amb nosaltres. Tots dos em miren amb una cara que no sé interpretar.

—Només el denunciarem per saltar-se el semàfor —diu el tio mentre ella em torna la documentació a la qual ha afegit un paper groc.

Marxen i tanco el capó.

Necessito relaxar-me una mica. Vaig cap a la part davantera del cotxe i de dins la motxilla trec l’encenedor i el porro que em queda dels que m’he cargolat al matí. Després d’encendre’l miro cap als cotxes aparcats. L’home aquell d’abans encara és per allà al mig i em mira. Faig una pipada i a continuació arronso les espatlles amb les palmes de les mans mirant cap amunt i el porro fumejant entre els meus dits. L’home es gira i entra al seu cotxe. Em ve al cap la bossa de plàstic. Obro la porta del darrere i la veig allà a terra. Em col·loco el porro als llavis, la recullo i amb dos dits trec el tros de pizza que hi queda. Està xop de cervesa, la llauna s’ha buidat. Tinc la pizza a una mà, la bossa regalimant a l’altra i estic fent una ganyota perquè el fum del canuto se’m fica als ulls en el moment que torna a aparèixer el cotxe patrulla.

La mirada de l’agent em travessa des de darrere la finestreta; i no tinc temps de moure’m que el seu cotxe torna a ser al lloc que havia ocupat feia un minut i és envestit amb una violència sorprenent pel que surt marxa enrere, el del tio que s’havia estat esperant que marxessin.

Suposo que m’han caigut la pizza, la bossa i el porro perquè de cop sóc dins el cotxe, tinc les mans al volant i condueixo carrer amunt fent zig-zags pel mig del trànsit.

@Albert Gassull 2013

4 Comments

  1. Molt encertats els temes. No se si l’objectiu és que tots ens veiem una mica reflectits en els personatges per estomacar-nos al final. Hi ha mala llet? Mol bò.

  2. Es el dia a dia..quan no saben que fer… o tenen poca feina van a la captura.. a veure qui poden agafar…i donar-li un paperet groc ….encara que no conduexo però el co-pilot també esta atent a tot..
    MOlt bo Albert

  3. Ja, ja, aquí ens hi podem identificar tots, quina pena! però és la veritat, només faltaria que a més el conductor fos “representant de la llei en qualsevol format” avui mateix, un cotxe policial m’ha davantat a més de 120 Km/h per l’autopista i no anaven en una situació d’emergència. Perqué ens sentim bé, quan desobeint? o quan algú ho fa encara pitjor que nosaltres…

Deixa un comentari