This post is also available in: Español
Un rodet de fil blau. (A spool of blue thread, 2015)
Anne Tyler
Traducció: Marc Rubió.
L’Altra Editorial.
Primera edició: octubre de 2015
426 pàgines
Mai m’havia interessat per Anne Tyler, però l’aparició d’Un rodet de fil blau a l’Altra Editorial i la recomanació de les llibreteres de La Impossible em van animar a llegir aquesta novel·la. I me n’alegro.
Un rodet de fil blau és la història d’una família (o més aviat d’una nissaga), els Whitshank, i de la casa a la qual està lligada. La nissaga és curta, ningú en sap res amb anterioritat al 1926, any en què el Junior arriba tot sol a Baltimore fugint de la família de la Linnie. El Junior i la Linnie són l’origen d’aquesta història que acaba en els nostres dies, quan ja han nascut alguns dels seus besnéts.
La família Whitshank és especial, com totes, suposo, però Anne Tyler sap construir una especificitat molt singular i atractiva a través d’uns personatges (tots) creats amb una mestria envejable. N’hi ha dos, però, que al meu parer destaquen per damunt dels altres: la Linnie i el Denny. La Linnie, per la ingenuïtat aparent amb què amaga un caràcter i una determinació impressionants que mai deixen de sorprendre. I el Denny —un paio que va totalment al seu rotllo, que apareix i desapareix, molt complex, contradictori i envoltat de misteri— té tanta potència que sacseja el text cada cop que entra en escena. Amb ell comença i acaba la novel·la, i tant el principi com el final (especialment el final) són fragments que brillen per la seva intensitat. Si la primera pàgina ja és una mica desconcertant (encara no el coneixem), el final és definitiu per completar el personatge.
Tot i que el text va endavant i endarrere, la seva divisió en quatre parts situa l’acció en tres moments diferents. La primera, la més llarga, fa referències al passat però està centrada en la història recent i actual de la família; de fet, aquest període és el nucli fort de la narració. La segona, que ens situa a l’any 1959, explica com es van enamorar l’Aby i el Red (el fill del Junior). La tercera, que va del 1926 al 1942, explica la història del Junior i la Linnie i la construcció de la casa. La quarta, tanca la història, un altre cop en el present, amb una darrera escena magistral del Denny.
A la novel·la no li sobra res (o potser només algun passatge dels nens, algunes frases soltes, però he estat a punt de no dir-ho perquè no n’estic segur). Anne Tyler recupera els passats necessaris i, amb una selecció perfecta de les escenes, ens condueix des del 1926 fins avui a través de les accions d’uns personatges que sembla que haguem conegut personalment.
No em convertiré en un addicte a Anne Tyler, ja us ho dic, però estic molt content d’haver llegit Un rodet de fil blau i la recomano sense embuts a gairebé tothom.