“Abluciones”. Patrick deWitt

This post is also available in: Español

Abluciones: Apuntes para una novela. (Ablutions: Notes for a Novel, 2009)
Patrick deWitt
Traducció: Javier Calvo.
Libros del Silencio.
Primera edició: setembre de 2010
211 pàgines

abluciones

Aquest llibre no és nou, ja fa uns anys que circula, però jo l’acabo de llegir.

Vaig descobrir Patrick deWitt amb la seva segona novel·la: Los hermanos Sisters (The Sisters brothers), un western surrealista i una lectura que em va agradar tant que la vaig incloure entre els meus llibres preferits en una selecció que vaig penjar al facebook (per si a algú li interessava), per Sant Jordi, l’any passat (podeu veure la tria aquí, si voleu).

Des de llavors que tenia pendent de llegir la seva primera novel·la, Abluciones, que ja havia publicat Libros del Silencio el 2010, amb una traducció magistral de Javier Calvo. Aprofito per dir que les traduccions del Javier Calvo m’agraden fins al punt que m’he arribat a comprar algun llibre només perquè la traducció era seva.

Em vaig acabar Abluciones fa un parell de setmanes i feia dies que pensava que estaria bé dir-ne alguna cosa. I és pura casualitat, però crec que aquest text no és gaire lluny de l’últim que vaig comentar: Hacer el bien, de Matt Sumell. Ho dic perquè si l’heu llegit i us ha agradat, em sembla que aquest també us agradarà.

Un bar, un cambrer, els seus companys de feina i els clients del bar. Aquests són els ingredients que utilitza deWitt per muntar un espectacle delirant sobre l’addicció, la degradació i la decadència de les persones. A través de fragments curts, escrits en segona persona, el cambrer protagonista —un alcohòlic i addicte a les pastilles— ens porta de la mà en un viatge que sembla que només pot acabar al fons del forat més profund. Un viatge que fa arrossegat per la seva pròpia degeneració i acompanyat dels companys del bar i els seus clients habituals, personatges de procedència diversa que també van camí de l’infern.

Un relat àcid, però narrat amb un sentit de l’humor gairebé optimista que, de vegades, per contrast amb el dramatisme real de les situacions, posa la pell de gallina. Però aquest to s’explica perquè això no és la història d’un fracàs, sinó la del camí que mira de fer el protagonista cap a la seva salvació (o com vulgueu dir-ne). És la història de la seva fugida, una ruta que comença amb un viatge (aquest cop físic) i que culmina amb una acció tan desproporcionada com encertada i coherent amb el mateix personatge. Amb agilitat, utilitzant un llenguatge clar i directe, l’autor ens condueix pels diferents fragments, trenant i enllaçant les històries que s’hi expliquen, per guiar-nos amb destresa cap a un final amb voluntat catàrtica. I s’hi acosta força, la veritat.

Deixa un comentari