This post is also available in: Español
Hacer el bien (Making nice)
Matt Sumell
Traducció d’Ismael Attrache.
Turner, Madrid.
Primera edició: setembre de 2014
Estic una mica manta per posar-me a fer un comentari més llarg, però no em puc estar de parlar-vos d’aquest llibre.
A la xarxa hi trobareu unes quantes ressenyes, si us interessa.
Hereu del Bandini de Fante o del Chinaski de Bukowsky (diria jo, vaja), Alby, el protagonista d’aquests vint relats, explica fragments de la seva vida, a raig, amb natural i sincera mala hòstia i un peculiar sentit de l’humor.
Una insatisfacció tan manifesta que ratlla la desesperació es concreta en pensaments violents. Aquests, molts cops, en contrast amb una sensibilitat de vegades molt especial, desemboquen en accions també violentes.
Les històries que ens explica l’Alby van des de la seva infantesa fins a passats els trenta. No tenen cap odre aparent, però sí una coherència que donen al llibre un caràcter tan unitari com el d’una novel·la.
La família és un dels temes centrals. La mare és un personatge primordial que fins i tot després de morta segueix planant per damunt dels relats, i la violenta relació amb la germana també és un element recurrent. Però ens parla de moltes més coses, i sempre amb una transparència tan aclaparadora que és com si ens les vomités a sobre.
Tot això, Sumell, ho relata en primera persona, saltant constantment de lloc o d’idea en el fil dels records de l’Alby, encadenant les accions i els pensaments del personatge amb un ritme implacable i afilat, a cops de destral, amb un llenguatge directe i unes imatges tan precises que se’t planten davant dels ulls.
L’he trobat tan bo que he de confessar que fins i tot m’ha fet ràbia.
Puta enveja.
En prenc nota, evidentment