Adolescència

This post is also available in: Español

Però tornant a allò dels onze anys, quan tenia aquella edat, el meu pare, que des de la meva concepció s’havia proposat donar-me totes les eines perquè triomfés a la vida, va decidir enviar-me a Anglaterra, a l’estiu, a aprendre anglès. La meva mare manté que allò em va transformar, i responsabilitza aquella estada a l’estranger de l’estat malenconiós en què assegura que vaig caure per sempre. De tota manera, per mirar de diluir responsabilitats, he de dir que al mateix temps que passava tot això, jo descobria Kafka i em submergia, fascinat, en el món absurd i angoixant de les seves narracions.

Vaig transitar per l’adolescència fent equilibris entre l’estrany puritanisme arcaic que imperava a casa i l’entorn passat de voltes que freqüentava a fora. Llegia Camus i Hermann Hesse (fins i tot recordo haver-ho fet d’amagat en algunes classes, en comptes d’escoltar), i era fan de Poe, de la novel·la negra americana i dels autors russos del segle XIX. I quan la censura va permetre la publicació dels “Tròpics” de Henry Miller i el meu pare, com tothom, els va comprar, els hi vaig prendre de les mans per poder llegir-los abans no ho fes ell i els fes desaparèixer. Després els devia llegir, suposo, perquè recordo la seva incomoditat en un intent vague i tímid d’arrancar-me’n algun comentari.

Pel camí, després de dos anys de pràcticament no tocar el violoncel, havia acceptat el suggeriment patern de canviar la corda pel vent. Les alternatives van ser l’oboè i la flauta travessera (no en recordo cap altra) i jo, com un idiota, em vaig decidir per la flauta travessera, quan el que volia tocar (ho vaig descobrir gairebé d’immediat) era el saxo. Paral·lelament, i sense motiu aparent ni antecedent familiar conegut, em vaig interessar per la fotografia. M’hi vaig dedicar amb entusiasme mentre seguia tocant la flauta i feia el batxillerat convençut que estudiaria enginyeria de telecomunicacions. No va ser així, després d’una crisi existencial d’última hora vaig acabar matriculant-me a l’escola d’arquitectura. 

Vés a l’etapa següent

Comments are closed.