This post is also available in: Español
Los recuerdos del porvenir d’Elena Garro:
Absolutament fascinat per la prosa d’Elena Garro.
Però no només per la prosa, el llibre m’ha semblat fascinant des de molts punts de vista.
Apunto aquí algunes coses que m’han interessat especialment:
Un text ple de detalls i d’imatges precises (visuals i moltes vegades poètiques) que ens transmeten les escenes amb gran força.
Des del moment en què el narrador és el poble, en una interpretació poètica de la realitat, assumim amb naturalitat que les paraules es perden entre les potes de les taules o que algú no es mulli sota la pluja o que tot s’aturi en un moment donat.
El temps. És com si el temps de la novel·la estigués detingut en el seu present sota una asfíxia i un terror permanents que no aconseguim treure’ns de sobre. No hi ha sortida.
Ixtepec, el poble i narrador de la història, és com el món concentrat i tancat en els seus límits. Tot passa dins del poble i al poble hi passa tot. Tot en sentit absolut.
Els personatges estan dibuixats d’una manera magnífica. Amb quatre traços precisos coneixem a tots i cada un dels personatges (que no són pocs). I el ventall de personatges femenins, tots diferents, representa gairebé la totalitat de les dones. Imprescindible
Ladrilleros de Selva Almada:
Brutal història d’enfrontaments, creixement, odi i moltes coses més. Molt ben narrada, a partir del final de la mateixa, amb els protagonistes morint després d’una baralla amb navalles, coneixem la vida de Marciano i Pájaro dos nois fills de pares rivals, que van ser amics. Molt potent.
Un amor de Sara Mesa:
Història rural ben travada i força intensa que no decau en cap moment. Té alguns personatges bons tot i que algun d’important queda indefinit, potser expressament, potser no. Te la capacitat de crear sentiments en el lector, fins i tot mal rotllo i una mica de ràbia, cosa molt envejable en una narració. Molt recomanable.
Northline de Willy Vlautin:
Molt ben parit. Prosa directa i al gra. Potser, en aquest sentit, els rotllos que deixen anar els personatges de tant en tant (més d’una pàgina a sac) són el que, en alguns casos, podria sobrar, però es digereix.
La novel·la enganxa i empatitzem amb l’Allison. És una història de superació d’una vida que sembla abocada al fracàs absolut. Sortir de la claveguera. Una combinació de tendresa i duresa en la mesura justa. Molt ben treballat el personatge, s’entén perfectament i és del tot coherent. També les passes que fa per anar superant les coses que l’haurien d’abocar a la seva programada ruïna. Bé, molt bé.