Lectures encertades del mes de gener (2022)

Cirkus Columbia d’Ivica Djikić
A la web de l’editorial diu: Sàtira corrosiva del «renaixement croat» dels anys noranta del segle passat, aquest relat a múltiples veus esprem en poques pàgines tota la potència simbòlica d’una narrativa que, d’acord amb la millor tradició literària balcànica, desvetlla l’absurd del món en què vivim. La veritat és que jo no ho hagués dit millor, per això l’he copiat tal qual. El llibre és bo amb ganes i els personatges són brutals.

Vides potser, de Joan Vigó
Bastant una anada d’olla (és només una opinió). Però una anada d’olla que mola. Vides potser és una immersió en els plaers de la vida. Tot gira la voltant del plaer, el plaer del menjar, el plaer del beure, el plaer d’una conversa, el plaer de compartir moments amb un amic, el plaer per la lectura, el plaer de la música i, també, tots els plaers que ens pot oferir el sexe en diverses de les seves variants. Em va encantar Haiku a Brooklyn i per això em vaig llançar a llegir Vides potser. M’he cruspit les 268 pàgines (l’index no l’he llegit) en dues sessions de lectura. 
 

Comments are closed.