…i després, un vi fresquet

This post is also available in: Español

copes5Agafa l’ampolla i mira distret l’etiqueta. Després, mira la dona.

—Vols una mica de vi?

—Sembles cansat, amor meu —i li acosta la copa buida, allargant el braç per damunt del seu plat.

—Sí, estic cansat, però és que, a més, m’acabo de fer una palla i no sé què m’ha passat que m’he quedat planxat.

—Una palla.

—Sí.

—Quan t’has ficat al bany ha sigut per masturbar-te.

—També m’he dutxat.

—Serà possible!?

—Mira, Maria —deixa l’ampolla sobre la taula i s’acomoda a la cadira—, tot el matí que m’he estat a la platja amb un formigueig perfectament localitzat a la part baixa del ventre mentre et mirava prenent el sol. I m’he anat fent la il·lusió, què vols que et digui. Tant, que he tingut el desig d’agafar-te de la mà i portar-te mar endins per fer-te l’amor a l’aigua. Però no he gosat, és clar. (També és veritat que potser ja no tenim edat per a aquestes coses). Després he pensat que t’explicaria la meva fantasia, que et diria “saps què em vindria de gust, amor meu? Fer l’amor amb tu entre les onades”. Però sabia que si t’ho deia perdria totes les oportunitats, no de fer-ho allà, sinó de fer-ho en tot el dia. Perquè com que mai has sigut capaç de diferenciar entre una il·lusió i una proposta, he suposat que t’emprenyaries. A més, m’hauries fotut un discurs, n’estic segur. Així que he decidit ser pacient. He pensat: no et precipitis, quan arribem a casa l’abraces, li fas un petó i li dius “fem l’amor, Maria, després ens dutxem junts i abans de dinar ens prenem un vi fresquet”. Llavors ja no he pogut deixar d’aixecar la vista del llibre per acariciar-te amb la mirada. Des de la meva cadira, assegut sota el para-sol, tenia una visió magnífica de tu allà estirada. Em passejava pels teus pits, vorejant els teus mugrons; lliscava pel teu ventre pla fins al monticle del teu pubis i m’hi aturava un moment, excitat; llavors em deixava caure entre les teves cuixes humides. T’asseguro que m’havia d’aguantar per no estirar-me al teu costat i començar-te a besar el cos, acariciar-lo, llepar-lo i ficar-te la mà sota el banyador buscant l’escletxa que ja m’imaginava totalment xopa. I quan has sortit de l’aigua! Amb la pell perlada de gotes, els mugrons durs i apuntant al cel, caminant cap a la tovallola amb aquest cos que t’ha donat Déu, i que no sé com t’ho fas per conservar-lo que fins i tot els joves es giren per mirar-te quan camines amb aquesta gràcia que tens. I jo me’ls miro i penso “és la meva dona”. I també em miro les noietes amb qui van i me les imagino a la teva edat, amb els cossos fets malbé. I t’acostes a mi i em somrius, i t’asseus i et reculls els cabells enrere tensant el cos, amb un gest que encara et fa els pits més bonics, abans de tornar-te a estirar. I jo allà, pensant “quan arribem a casa li fotré un clau que l’encendrà viva”. I ja m’imagino els teus crits mentre t’escorres i les teves ungles esgarrapant-me l’esquena mentre se t’encadenen els orgasmes, i la suor dels nostres cossos barrejada amb la sal del mar, i el petó que ens donarem, ja extenuats, mirant-nos de prop, abans d’anar cap a la dutxa. I com, allà, ens ensabonarem i les carícies lubricades ens tornaran a encendre i em saltaràs al damunt, i m’envoltaràs la cintura amb les cames perquè et penetri un cop més mentre m’abraces i em beses com si te’m volguessis empassar fins que després dels últims espasmes ens quedarem enllaçats, quiets, sota l’aigua, i ens acariciarem i ens tornarem a besar, i ens esbandirem, rient, i ens eixugarem amb tovalloles blanques i suaus i sortirem a la terrassa a prendre una copa de vi ben fresc amb aquella sensació tan agradable de plenitud post-polvo absolutament satisfactori, i somriurem, mirant-nos, de tan feliços com som.

»Així que quan hem tornat de la platja t’abraço, et faig un petó i et dic “fem l’amor, Maria, després ens dutxem junts i abans de dinar ens prenem un vi fresquet”.

»I la teva resposta és: “Ara?” Em mires de gairell, com si t’estigués fent una proposta absurda, i dius: “No”.

»I, és clar, me n’he anat tot sol cap al bany.

La Maria fa un glop de vi, pràcticament sense moure’s, i se’l mira amb el cap una mica de costat, una cama sobre l’altra, els braços creuats al damunt i la copa a la mà, a tocar de l’espatlla.

—Tens molta imaginació, tu —i gairebé somriu, però només amb la meitat esquerra de la cara—. Deu ser per això, que escrius.

©Albert Gassull 2013

14 Comments

  1. Mmmm, molt bé, Albert, la situació em resulta vagament familiar…
    Els estira-i-arronsa de les parelles són un pal de suportar però són un bon material literari, sobretot si se’ls afegeix un bon raig d’humor que els faci digeribles i risibles. I està clar que el vi fresquet entra molt millor després d’una bona escalfamenta…

  2. El error ha sido preguntarle, con ellas hay que pasar a la acción, gestos, roces, miradas, pocas palabras y en todo caso nunca preguntas. Probablemente lo que él ciertamente queria era cumplir perfectamente su fantasia y eso solo podia ser con una paja.

  3. Celebro que cataloguis això com a moguda quotidiana. Et veig en forma (escrivint, vull dir).

  4. El més bo és la sortida irònica del final i les descripcions dels moments eròtics i també crec que que reflecteix una gran frustració comunicativa per ambdues parts. Tot plegat trist però potser força real.

  5. Josep Ferrés i Marcó

    I el mateix es pot dir al revés.

    Es nota que esta escrit per un home. No se si a Flaubert se li nota tant, per exemple. En tot cas, el paio, tla i com fan els personatges de Flaubert, tira pel camí més fàcil… i no aborda el problema que té, que és el que ens sol passar.
    Jo, com que soc palafrugellenc, faig servir Pla com a referència. Era un misògin integral i un masclista . Deia:
    “Les dones son la cosa menys romàntica que existeix”.
    Per això, el teu escrit, des del punt de vista Planià és pura fantasía, una collonada, com l’ hauría definit.

    Josep Ferrés.

  6. Josep Ferrés i Marcó

    Malgrat les virtuds que li descrius, quan passa això, val més canviar de dona…si pots.

  7. Sento discrepar amb vosaltres, però crec que les dones també tenim les nostres debilitats, i inclús més acusades ja que ens regim per un cicle hormonal, aixó no vol dir que no es pugui encendre el foc en el dies més freds, tot pot començar per una guspira a un costat, si ni ho intentes segur que no hi ha cap posibilitat.
    Trobo que no és just el judici i que no heu estat prou atents i comunicatius amb les vostres dones durant els anys de convivència si es que us trobeu en aquesta situació.
    Tot plegat ho he trobat molt trist, per ambdues parts, tant per la Maria com pel protagonista.

    • Uf! Que complicat! Em tinc per una senyora sensible i , en canvi, no mha semblat gens trist… ni ell, que té tant dret com nosaltres a decidir sobre el seu cos; ni ella, que ha sabut dir “no” i ha reaccionat sense dramatismes a una situació que a mi no me’n sembla gens, de dramàtica.

  8. Y después de la playa, la montaña! Un beso “Arbé”!

  9. Absolutament genial!!! reflecteix exactament com som els homes i sobretot com són les dones!!!

  10. L’has clavat. Exactament el que em passa a mi, tot i que la meva dona no està tan bona com la Maria

Deixa un comentari