This post is also available in: Español
Los Lanzallamas (The Flamethrowers, 2013)
Rachel Kushner
Traducció: Amelia Pérez de Villar
Galaxia Gutemberg
Primera edició: març 2014
415 pàgines
La història principal de la novel·la se situa a mitjan dels anys 70 (acaba amb l’apagada que hi va haver a Nova York el 13 de juliol del 77) i és un relat en primera persona on la Reno explica la seva relació sentimental amb el Sandro.
Quan apareix a Nova York, un parell d’anys abans, la Reno té vint-i-un anys i vol ser artista. Hi arriba amb una càmera i el número de telèfon d’un amic a qui no aconseguirà localitzar. Ha estudiat Belles arts, es aficionada a les motos, a la velocitat i al risc. Reno és el nom que li posa el Ronnie (possiblement el personatge més interessant de la novel·la) quan la coneix, perquè ella es d’allà, de Reno, Nevada.
El Sandro Valera, que té més de trenta-cinc anys, és un artista instal·lat a Nova York que es mou en el món dels galeristes, artistes i intel·lectuals del moment. També és un dels hereus d’una important família de la industria italiana de les motos i el pneumàtics. Quan coneix la Reno, la sedueix.
L’art i les motos porten el Sandro i la Reno de la mà. La noia, innocent, es una espectadora gairebé ingènua de les escenes que li toca viure amb la fauna d’artistes novaiorquesos dels 70, amb l’alta societat italiana a Vila Valera, i amb els joves d’esquerres italians, en un moment complex, a Roma.
Les motos són també el fil conductor d’una historia que es narra en paral·lel: la de la construcció de l’imperi dels Valera. La de l’ambició desmesurada del pare del Sandro des de la seva joventut a Egipte, passant per la seva participació en la primera guerra mundial, la seva vinculació amb els futuristes, després amb els feixistes de Mussolini, i el seu enriquiment mitjançant l’explotació inhumana dels indis de la selva amazònica per obtenir cautxú.
D’aquesta manera, l’autora se submergeix en dos escenaris principals: Els Estats Units de després de la crisi del Whatergate i el fracàs al Vietnam, i la Itàlia de l’època de les Brigades Roges, amb vagues, manifestacions i enfrontaments continuats poc abans del segrest i assassinat de l’Aldo Moro. Tot plegat condimentat amb els episodis de les esquerres radicals novaiorqueses i les seves accions a mitjan dels seixanta i la política feixista de Mussolini als anys trenta.
Rachel Kushner parla de la violència, del sexe, de la justícia, de l’artista, del sentit i dels límits de l’art; i de molt més en la cerca d’una identitat personal, la de la jove Reno, sense caure mai en el fàcil parany de la sensibleria. I tot això amb una prosa potent, directa, acurada, mancada de tòpics i precisa; uns personatges encertats, de vegades magnífics (memorables el Ronnie, el Burdmoore i el matrimoni Kastle, per exemple), i unes històries originals que de vegades freguen el surrealisme.